Vés al contingut

Periodisme lent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El periodisme lent és un subtipus de periodisme que neix de la frustració per la qualitat del periodisme de la premsa convencional. Com a continuació del moviment "lent" més gran, el periodisme lent comparteix els mateixos valors que altres subconjunts per tal de produir un producte bo, net i just.[1] Els mitjans de periodisme lent han sorgit a tot el món com antídots contra els mitjans de comunicació convencionals que estan “plens de gom a gom amb notes de premsa reimpreses, tonteries publicitàries i “churnalisme”.[2] En canvi, el periodisme lent tendeix a centrar-se en reportatges llargs i investigacions en profunditat.[3]

El 2011, el professor Peter Laufer va escriure Slow News: A Manifesto for the Critical News Consumer, publicat per Oregon State University Press .

L'agost de 2018, Jennifer Rauch, educadora i investigadora centrada en els mitjans alternatius, l'activisme mediàtic i la cultura popular, va escriure el llibre Slow Media: Why Slow is Satisfying, Sustainable & Smart, publicat per Oxford University Press.

Al març del 2019, Daniele Nalbone (periodista italià) i Alberto Puliafito (periodista, escriptor i director italià, editor en cap del diari digital italià Slow News), van escriure el llibre Slow Journalism - Chi ha ucciso il giornalismo?, publicat per Fandango Libri.

Exemples

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Masurier, Megan Le Journalism Practice, 9, 2, 04-03-2015, pàg. 138–152. DOI: 10.1080/17512786.2014.916471. ISSN: 1751-2786.
  2. «Delayed Gratification - Why Slow Journalism Matters». www.slow-journalism.com. [Consulta: 5 maig 2016].
  3. Jean-François Sacré (en francès) , 14-06-2017.